Mestre i esclau

Quan l’home del cap fonoll va saber que el doctor Bastons havia arribat al poble i hi havia començat a fer de les seves, va passar la nit sense aclucar un ull, recargolant-se pels llençols tant llarg com era, neguitós i preocupat. Al matí següent, amb els cabells despentinats com una aranya, amb aspecte sinistre i sense haver-se tret aquell pijama arrugat i tergiversat, va fer avisar el seu criat i li va enraonar amb les paraules que segueixen:

‒ Dorronsoro, he passat la nit en vetlla i no em sé tenir del cansament que n’és fruit. Truca a l’escola i digues que no hi aniré; un afer desagradable em tortura. Dubto molt que d’ara en davant, i fins passada una bona temporada, pugui conciliar el son amb la facilitat que fins avui m’havia estat possible mantenir regularment i, així doncs, podem concloure, oh bon amic, que aquest motiu pel qual ara t’he fet avisar es repetirà en el futur d’avui, i que hauràs, doncs, de tornar a trucar a l’escola uns quants dies més amb el mateix objecte amb què avui t’ho faré fer. No he faltat mai a la feina, tothom em té per home assenyat: no hi ha cap motiu per pensar que a l’escola la notícia no s’acollirà amb respecte, comprensió i admiració envers la meva persona. Tanmateix, inventat una excusa raonable i no revelis el que jo et digui o el que tu mateix puguis anar deduint sobre el meu estat d’ànim; que quedi entre nosaltres; digues que estic malalt, o que he hagut de marxar: fes el que et sembli, però no m’interessa que la gent faci safareig dels meus afers, i encara menys dels que m’ocupen actualment (que, en efecte, són humiliants); només tu has de saber de la seva existència, i només superficialment. Au ves, ves a trucar i tingues en compte tot el que t’he dit: no fiquis la pota tu ara... No xerris més del compte. 

La notícia no va trigar a escampar-se i ben aviat ja no es parlava de res més a tota la comarca. El criat, d’una discreció inexistent, semblava el president de la taverna: quan hi entrava tothom l’anava a buscar i li feien preguntes i expectaven amb avidesa les seves paraules. Hi bevia de franc, i va acceptar de bon grat les invitacions que va rebre de vàries cases per anar-hi a dinar i a menjar magdalenes. Tot això passava, és clar, d’amagat de l’home del cap fonoll, el qual, tancat a casa seva com un monstre, ignorant-ho tot, produïa com una espècie de misteri que a tothom se li ficava pels orificis nassals, com una droga que els esperonava; i sovint la gent parlava en veu baixa (tot i que l’home del cap fonoll no els hauria sentit encara que haguessin parlat en veu alta) només per delectar-se encara més, com escurant aquell plaer que tan poc dissimuladament experimentaven. Van córrer rumors de tota mena i el criat de l’home del cap fonoll els va deixar florir i créixer com una bombolla, revifant-los amb mentides quan dequeien i corroborant-los amb fermesa quan aixecaven més soroll i rebombori. 

Mica en mica tothom es va anar creient que l’home del cap fonoll es veia importunat per la revinguda d’un afer tenebrós provinent d’un passat fosc i enterrat, amagat fins aleshores. Se li atribuïen tota mena de crims despietats, i es va arribar a dir que era un mag obscur i malvat i que el dimoni havia vingut a turmentar-lo per coses d'ells, o a endur-se’l amb ell allà on li era de llei divina viure pels segles dels segles. Tot això el criat ho anava corroborant, reforçant-ho amb anècdotes inventades i confessions inexistents que deia que li havia fet el seu amo. L’home del cap fonoll es va convertir en un monstre que es feia servir per espantar als nens quan es portaven malament; es va crear com una por exacerbada al voltant d’aquest personatge, una por que inflava d’un odi intens els globus oculars de les persones, una por animal, verge i agressiva.