Heus aquí una rondalla enginyosa que el Dr. Bastons va recitar a la sala de juntes de la Rigodesa, tot dirigint-se a una auxiliar administrativa que l’havia més o menys enamorat:
Malfia-te’n de mi, oh germana muntadora;
malfia-te’n de mi, cadernera i llevadora.
Com hi ha món que sóc maldestre,
que tinc nas de mentidera:
Malfia-te’n de mi, malifeta venjadora...
“¡Oh quin nas i quines penques!
Quines penques més ermoses...
Quin posat de Marianitu
amb paraigües de persona...”
Pregadéus i mossos barba,
que enamoren amb despits,
t’han fet creure, oh llevadora,
que n’hi ha prou amb moure els dits.
Malfia-te’n de mi, guineueta enganyadora;
malfia-te’n de mi, pardaleta camprodona.
Com hi ha món que sóc maldestre,
que tinc nas de mentidera.
Malfia-te’n de mi...,
I arremangat les faldilles...
I arribat aquest punt el bo del Dr. Bastons es va llençar al damunt de l’auxiliar administrativa com un puma i ella va xisclar com una boja. El van haver de desenganxar d’ella entre uns quants parlamentaris que, exaltats per les trompades i l’estira i arronsa, seguidament el van fer fora de la sala de juntes a puntades de peu.
−¿Qui coi era aquest tipus?‒, es deien els parlamentaris al tornar cap a la sala,‒¿Qui l’ha deixat entrar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada