Sobre el "Tractatus" I (giravolta)

Són  moltes les opinions que s’han deixat sentir a favor i en contra del Dr. Bastons. I cada vegada n’hi ha més. Potser masses, per desgràcia, oi?

La majoria d’aquestes opinions van dirigides al Tractatus sobre la veritat, llibre que el Dr. Bastons va escriure, alegrement, per fomentar, molt en general, la polèmica i el desacord. Sobretot, el punt més discutit es troba dins l’apartat: “La veritat i les persones”, em  refereixo al tros següent:

“Giravolta, giravolta, giravolta. Pel que fa al tema de la veritat, allò que en diríem el tema, les persones som germanes. Giravolta. Les més baixetes tendeixen a mentir, mentre que les altes diuen sempre la veritat i li posen seny a les coses. Les persones baixetes solen ser, a més, gent de mala vida, alcohòlics o lladres; mentre que els alts són gent molt noble que du una vida hondrada i admirable. Això es deu a les esferes de la veritat: a mida que ens apropem al terra la veritat es més falsa i enganyosa; mentre que, si ens enlairem cap als astres i els núvols, les certeses presenten el seu aspecte original i vertader, en funció de l’altura que anem adquirint. Per això és bo d’anar amb avió. Tot això ho sabien molt bé els antics, grecs i romans, que consideraven els astres com l’única cosa que és de fiar; mentre que l’esfera terrestre era, per a ells, un niu de mentides i de frivolitats, terreny de vàndals i pistolers. Els núvols (com va mostrar aquell còmic grec tan conegut, que ara no recordo com es deia; ja em sortirà...) representen el front de la veritat, l’àrea del front; que enllaça amb els cabells i que, per sota, hi té els ulls i la boca, que són les coses més mentideres i falses que han existit mai al món. Els cabells són gràcils i alegres, com la veritat. Giravolta i punt i a part.

En l’època de l’edat mitjana es descobrí una regió encara més falsa que la terrestre: l’infern; que es troba, precisament, gratant la superfície terrestre per la zona del clatell i fent-hi un forat molt profund, molt negre. L’infern és l’hàbitat natural  de les mentides i les calumnies, brut i miserable, niu de delinqüència i pederàstia. L’infern és el que ara anomenem el metro. I és per això que el metro és tan barat mentre que l’avió és car, inassequible. Giravolta i saltem.”

L’impacte que causà el Tractatus es degué en gran part a aquest fragment. Alguns eixelebrats, contraris a la figura del Dr. Bastons, van dir que quan llegies el Tractatus mica en mica t’anaves fent cristià, de tal manera que quan l’acabaves, volguessis o no, eres un catòlic de cap a peus i definitivament. El món intel·lectual va sortir en defensa del Dr. Bastons a través d’un article d’un home que es deia Céspedes i que era una eminència:

“¡¡Ja ja ja ja ja!! El Tractatus es un libro demasiado corto como para conseguirse cambiar el alma del lector en el solo tiempo que se estima emplear para con su lectura. Es un libro, además, que nada esgrime de cristiano. Bien al contrario, resulta juguetón, y hasta a veces parece que el libro se le escabulle al lector de las manos, fruto de las ansias que el libro sí esgrime de pulular brabucón por las calles de un día soleado que asoma a través de las ventanas. Para muchos sería extraño divisar un libro paseando por la calle. No así para el grato Dr. Bastons, que lo cree posible, lo comprende y lo expone admirablemente en este libro fantástico, insigne de las nuevas sensaciones estéticas que nutren el asombro de la juventud de este siglo que justo empieza a dar sus primeras zancadas. ¡¡Ja ja ja ja ja!!”

Céspedes no tenia raó. Però parlava bé i era una eminència. Sobretot errà pel que fa a l'ubicació històrica del text del Dr. Bastons: a principis de segle el metro i l'avió no existien, i resulta evident que el Dr. Bastons en parla com si fossin coses existents i d'habitual menció en les converses de la gent. Però, al ser una eminència, ningú contradigué al senyor Céspedes i el llibre va tenir molt d'èxit.